Eudald Serrasolsas i Humà

Grafista i pintor

CRUÏLLES - 2014

Fitxa tècnica:

Sèrie de vuit quadres, de 60x60 cm. Pintura acrílica, vernís, retolador, sobre fusta de pollancre.

Cada quadre va acompanyat d'un poema del Manel Oriol Tobal. 

Obra executada durant els mesos de setembre a desembre de 2014.

L'obra va ser exposada a l'Ateneu Harmonia de Sant Andreu del 12 al 29 de gener  de 2015.

Més informació, al pdf de l'exposició


A l'última exposició que va fer el meu pare, l'Eudald, va anunciar que ell ja no en faria cap més. No ens el vam creure. A casa ja tenia material per a fer-ne, com a mínim, una altra, i al seu cap, segurament idees per a vàries més.

El Manel, el meu marit, poeta, amb temps lliure però molt ocupat, li va proposar a l'Eudald de fer un nou projecte de forma conjunta: d'un  quadre abstracte, ell en faria un poema. Si en feien uns quants podria sortir una exposició ben reeixida. Després del  primer ensurt, l'Eudald va acceptar el repte. Així, gendre i sogre, van emprendre un projecte que els ha mantingut entretinguts uns quants mesos. Ha estat com si un hi posés la música i l'altre la lletra.

Li han posat per títol: Cruïlles. 

Cruïlla: lloc on s'encreuen dos camins o més. 

Interpretació lliure dels quadres i dels poemes a càrrec de la Rosamaria. És una tasca molt compromesa ja que, si no els agrada, hi tinc molt a perdre.

  • El primer quadre és com una cortina de papers de seda una mica rebregats de colors més aviat pàl·lids. El poema juga amb els colors. 

Blau groc vermell verd, el negre pot amb tot, el blanc és un farsant en el forat etern del no-res punyent.

  • En el segon, aquesta cortina es fragmenta de forma horitzontal, amb colors més vius, amb un fons blau suau. Els versos expressen somnis freds.
  • En el tercer, el vermell i el negre destaquen. El punt negre que es va repetint en els quadres, és ara, pel poeta, un sol que es pon, roig, la tarda ferida de mort.
  • El verd predomina en el quart quadre: escorces, granotes, escarabats, llums, espelmes

Els artistes es van animant. És com si a cada quadre l'Eudald posés a prova el Manel: quin vers serà capaç de fer ara? es deuria preguntar. El Manel s'ho mira i remira, li ve la inspiració i escriu d'una tirada el poema.

  • Cinquè: Aquí les fràgils cortines s'han convertit en cintes fent un bon entramat, consistent, ferm. Damer és el títol del poema. Creus entrellaçades però que no impedeixen les ànsies de llibertat.
  • Sisè: L'entramat s'ha convertit en una cruïlla. Cruïlles inhòspites, vermelles, negres, fregant el cel, rudimentari espai.
  • Setè: l'artista pintor canvia de registre i ara fa uns quadrats amb quadrats al seu interior, i el punt central, d'un vermell intens, fent-se el protagonista. L'artista poeta ens sorprèn posant per títol al poema que l'acompanya: Alambí. Ens explica que el punt és la xemeneia. 
  • Vuitè: aquí el damer i les cruïlles es converteixen en un tauler de mots segons la visió del poeta. Al fons continua apareixent el punt vermell, el sol del migdia.

Tauler de mots esgrafiats per les reixes

llums emmudides

sols el vermell

sot del migdia desperta negrors sense sentit. 

 

Gràcies per ser aquí i acompanyar-nos.

 

Rosamaria Serrasolsas

 

Ateneu l'Harmonia, 12 de gener de 2015



Ús de galetes

Aquesta web utilitza galetes perquè vostè tingui la millor experiència com a usuari. Si segueix la navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació d'aquestes galetes i l'acceptació de la política de galetes de EudaldSerrasolsas.cat - Cliqui a l'enllaç per a més informació.

ACCEPTAR